Tastes of our lands
Logo del projecte
Professors i alumnes participants en el projecte (viatge a Turquia)

Erasmus+ és el programa de la Unió Europea en l’àmbit de l’educació, la formació, la joventut i l’esport per a la mobilitat i la cooperació educativa europea i internacional.

Tastes of our lands és el nom del projecte internacional dins del programa Erasmus+ per a l’intercanvi de bones pràctiques educatives i de criteris innovadors coordinat pel Col·legi El Casal, i on també hi participen els centres d’ensenyament Floracollege, dels Països Baixos, Paolo Savi, d’Itàlia i Beşirly IMKB Ortaokulu, de Turquia. El projecte, que té una durada de dos anys, pretén el desenvolupament de noves pràctiques educatives basades en les tecnologies digital i audiovisual, i la comparació amb metodologies més tradicionals amb la finalitat d’extreure conclusions per a la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge en els quatre països.

Totes les activitats del projecte estan vinculades a la cultura gastronòmica de cada país participant.

Durant els dos anys del projecte, estudiants i professors visitaran els diferents països per posar en comú les activitats realitzades a cada escola (receptes, vídeos, treballs d’investigació...) i per dur a terme activitats conjuntes d’aprenentatge en un entorn internacional. A més, coneixerem els diferents sistemes educatius, visitarem empreses locals connectades a la producció o distribució de productes alimentaris, i podrem degustar plats típics i descobrir alguns dels paratges més significatius de cada país.

Durant el curs passat 2014-2015 vàrem estar treballant en l'elaboració de vídeos educatius amb els alumnes. En la trobada celebrada a Holanda durant el mes de novembre de 2014, vam rebre formació sobre l’elaboració i edició de vídeos educatius. En la trobada celebrada a Itàlia durant el mes de maig de 2015, i en la que vàrem posar en comú els vídeos elaborats, vàrem constatar que les altres escoles associades al projecte havien tingut força dificultats en fer aquests vídeos, així que el nostre paper va ser de guiar-los a fer vídeos de millor qualitat per a fins educatius. Els vàrem ensenyar quins aspectes s'havien de tenir en compte a l'hora d'elaborar-los, editar-los i difondre’ls amb l'objectiu de fer-ne de més i de millor qualitat durant el present curs 2015-2016.

També vàrem debatre sobre la importància de fer presentacions amb els alumnes amb powerpoint o amb d’altres formats digitals. Vàrem constatar que aquest aspecte presentava dificultats per a les altres escoles, i que en El Casal teníem una àmplia experiència que els hi podria ser útil. Així que aquest és també un dels punts que vàrem acordar treballar durant aquest curs: com ensenyar als alumnes de les quatre escoles associades a fer bones presentacions utilitzant el powerpoint com a suport.

En la passada trobada internacional, que va tenir lloc a Turquia el mes de novembre, vam possar en comú la feina realitzada a cada centre. 

L’objectiu per a aquest curs 2015-206, és posar en funcionament el sistema metodològic de flipped learning , o ensenyament invers, per analitzar el procés i el grau d'aprenentatge dels alumnes amb aquesta metodologia i comparar-lo amb els sistemes més tradicionals.

El flipped learning, també anomenat flipped classroom, és un model pedagògic que inverteix el procés de l’aprenentatge, transferint la feina i el temps de determinats processos de l’aprenentatge a fora de l’aula per poder utilitzar el temps de classe per facilitar i potenciar l’adquisició i la pràctica de coneixements a dins de l’aula. Per exemple, en comptes de fer l'explicació a classe i després fer exercicis o deures a classe i després a casa per posar en pràctica el que s'ha explicat, proposa fer-ho al revés, és a dir: l'explicació a través d'un vídeo (propi o d'internet) serien els deures o la feina que es fa a casa i així d'aquesta manera l'alumne (que pot mirar el vídeo tantes vegades com necessiti, prendre apunts, etc.) arriba a classe preparat per fer la pràctica amb l'ajut del professor. 

L’escola italiana ja ha començat a experimentar amb aquesta metodologia, i alguns professors van concloure que havia resultat motivador per a alumnes amb dificultats d'aprenentatge, ja que podien arribar més preparats a les classes, i que d'aquesta manera aquests alumnes havien obtingut millors resultats. Tot i així, van veure que per a que el flipped learning els funcioni, l'activitat que se'n derivi a classe a posteriori ha de ser prou important o significativa com per a que tots els alumnes facin la feina prèvia.

Durant el curs actual, la resta d’escoles associades posarem en pràctica aquesta metodologia per fer-ne un estudi de la seva aplicació i del resultat que n’obtinguem. Les dades i les conclusions d’aquest estudi internacional, dut a terme simultàniament a les quatre escoles associades, es presentaran durant la trobada que tindrà lloc a la nostra escola durant el mes de maig de 2016. Volem poder demostrar que aquesta nova metodologia i en general l’ús de les noves metodologies digitals i audiovisuals, no només poden semblar més interessants que les tradicionals, sinó que ajuden a millorar els processos d'aprenentatge dels nostres alumnes i el seu rendiment acadèmic.